L’origen de les llaminadures
- Tot Dolç Alella
- 12 abr 2021
- 2 Min. de lectura
Actualizado: 12 may 2021
Les primeres llaminadures estaven fetes de mel, gingebre i regalèssia, i aquests es van inventar com a suport en els viatges llargs, ja que eren aliments petits que aportaven energia.
Els primers caramels els van fer els antics egipcis, que barrejaven mel i fruita i els hi donaven diferents formes.
El dolç va començar als anys 600, quan els perses van descobrir la canya que donava mel sense l'ajuda de les abelles. Va ser el segle IV aC que Alexandre el Gran va donar a conèixer la canya de sucre, un aliment que es considerava un medicament molt car.
No va ser fins al segle XII que els croats van portar la canya de sucre a Europa, on va començar la història de la confiteria on van aparèixer noves creacions.
El descobriment d'utilitzar sucre per elaborar llaminadures prové de l'Índia, i al segle XVI es va descobrir i explotar el cultiu de remolatxa sucrera a Europa. A la remolatxa se li podia extreure la mateixa sacarosa que a la canya de sucre.
El 1838, Napoleó va desenvolupar la fabricació de dolços a França, utilitzant diferents processos químics per a cada tipus de caramel.
Fins a l'any 1850 els caramels només els podien consumir les classes més altres, però en aquell any Estats Units va abastir els preus a tots els estats i classes socials de la societat.
L'origen del xiclet no va ser fins que es van adonar que mastegant la saba d'avet solidificada calmava la set. El 1869, William F. Semple va inventar la goma de mastegar per tal de patentar-la.
Finalment, a partir del 1960, les noves tecnologies van crear tota classe de llaminadures fins al dia d'avui.
Font: Agriculturers. (2020). El cultivo de la caña de azúcar. Recuperat de:
Comments